divendres, 25 de febrer del 2011

16. Soló. Un exemple d'un home ἄνθρωπος i no només ἀνὴρ

Ho adverteixo ?*, i en el meu ànim s'assenten les penes,
al veure que la terra més antiga de Jònia declina...
a la cobdícia de la plata i a l'excessiu orgull.
Però vosaltres assossegueu el vostre audaç cor en el pit,
vosaltres que heu arribat al cansament de béns sense conte*
i sotmeteu l'ambició a mesure. Perquè ni nosaltres
cedirem ni us sortira tot favorable.
...Doncs molts dolents són rics i hi ha bons molt pobres;
però nosaltres no els canviarem la riquesa
per la nostra virtut, perquè aquesta està ferma sempre,
i els diners ara uns i després uns altres els té.

*no he pogut consultar l'original grec i he fet una traducció "macarrónica" al català de la traducció de Carlos García Gual

5 comentaris:

  1. Avui en dia també regnen els diners, l'ambició i la cobdícia, vamos, que si al final del text poses segle XXI es fa totalment creíble: Els rics es fan mes rics i els pobres més pobres.

    Llavors, no som tan diferents als grecs d'abans. Tan sols falta alguna persona al poder que digui coses com les de Soló, encara que desgraciadament no seriviria de res, les paraules sel's enduria el vent. Seguiriem preocupant-nos pel nostre capital i com invertir-ho per guanyar encara més diners, admirant a aquells que tenen fama i molts diners com si fossin les úniques persones que realment valen la pena.


    PD: Individualisme i capitalisme a tope paleta!

    ResponElimina
  2. Si sabessiu com es fan els doblers... He sentit de tot sobre ells. Pero la majoria de comentaris que es fan sobre ells demostren la desconeixença total del tema. Comentaris com "esteim subjectes als bancs i no podem fugirne" o "haurem de fer més doblers per sortir de la crisi". No es que digui res contra les persones que ho han dit. Ells no tenen la culpa de estar atrapades a matrix. Pero ho diré contra els que sembren la mentida entre nosaltres. Bé millor els dedic una cançó:
    http://www.youtube.com/watch?v=xK0njkATf84
    (es un poc especial, pero alla on va queda bé, vull dir esta descontextualitzada. Pero dins el cd está perfecta)

    No diré que els doblers són mentida perque ho sabeu. Pero a lo millor no sabeu com es creen. A que no?

    Abans estaven respaldats per or. Un materisal escás i que no se deteriora amb el tems.Perfecte per a mantenir la riquesa en poques mans. Pero ara nomes son de paper. Es el petit secret comptat a crits que els que saben no diuen i els que ho senten es fan els locos perque no ho volen saber.
    Posemnos en situació. Els doblers están en mans dels riscs ja. No se poden repartir, "son miiioos" es diuen els empresaris sense entendre perque els seus ingressos baixen mentres exprimeixen als seus propis treballadors. I els mercats s'estanquen. Es hora de fer més doblers. La banca mundial reb una demanda de prestec. Fa un contracte pel qual ingressa X milers de milions en el banc del país corresponent a canvi de uns interessos. Pero no fan falta moltes llums per veure el problema. "Com tornaran els doblers els països si els que donen doblers son els tios als que els hi deus i a ells no els ha costat res ferne? La resposta? Un altre préstec. Bieen!
    Capitalismo 1- Razón 0

    Pero mem. No veis que els doblers son fum? Un miratge de poder? Jo no sé molt de casi res pero es capet me dona per no voler un billet lila abans que la vida digna de un esser humá. Be, a lo millor no soc normal. Pero no se. A lo millor mirant el que feim un segon veuriem que esta malament i que fer.
    "Civilization is fucked up, Lets get together and decide what we wanna do next, together, with love, and peace. Thank you"

    ResponElimina
  3. Amén a nen Toni!!, jo també preferesc una vida digne que un billet lila, sempre ho he dit i hi ha moltes coses d'aquestes que m'encenen, i quan dius coses d'aquestes sa gent diu que és enveja o que som hipòcrites. Però desgraciadament em d'admetre que dins sa nostra societat sense un billet lila, d'aquests que corrompen, no menges ni vius i aixó fa que la balaça pesi cap al capitalisme... mm,no?

    ResponElimina
  4. Buff no se que més dir, teniu raó, i tot això me recorda a un tema que vàrem xerrar a literatura universal amb na Olímpia, i crec que també el podriem comentar, i és que la gent a l'hora de treballar només ho fa per benefici, està clar que no és tothom, i que hi ha gent que ho fa per vocació, però segurament hi ha molts de jutges que a l'hora de triar una carrera ho feren pensant en doblers, és trist però és així.
    I jo pens, si tothom estudiessim i treballessim només per ajudar als altres, per donar un servei a la societat, com a "animals bons i sociables" que som (recordant a Rousseau), quina necessitat hi ha de tenir doblers? Realment no n'hi ha, és només una altra opció per fer el mateix, és allargar el procés, i supòs que qui varen tenir la brillant idea no esperaven que avui en dia els doblers fessin tant de mal a tantes persones, esper.
    Jo pens que no hi ha cap mal en voler viure bé, amb una certa qualitat de vida, és més, crec que es luxe no tendria perquè ser dolent, però la realitat és que a un món on tots podriam tenir absolutament de tot, i viure de p*** mare, xerrant clar, l'únic que feim és qüestionar la moralitat humana, deixant que mig planeta mori de fam, i noltros a jacuzzis mirant superproduccions americanes a pantalles planes de 80 pulgades...

    ResponElimina
  5. Pues en mi opinión, queramos o no, en el muy interior somos todos algo codiciosos y egoistas. Pero nada es malo si no es en exceso. Y hay gente que se luce.
    Lógicamente que es preferible una vida digna, pero ese papelito se ha sobrevalorado al convertirse en el núcleo de nuestras vidas. Y ahora con el tema de la crisis sí que sí. Al fin y al cabo, la sociedad se ha "acostumbrado" (por no decir "malacostumbrado") a depender de ello.
    Si esta gente codiciosa no existiese, claramente podríamos estar en un mundo mejor. Desafortunadamente, tiene que haber de todo... Y los más adinerados no pueden ni quieren despegarse de su codicia, así no se arreglará nada(ojalá) pero si todos pusiésemos de nuestra parte, para otros sería un tanto injusto. No sé qué solución podría aportar para mejorar esta situación.
    Esto a mí me recuerda a la obra que estábamos leyendo el otro día en clase de griego. Aquél personaje no iba a donar sus bienes para compartirlos, en cambio el otro sí. Si exisitiesen más personas como el segundo hombre...

    ResponElimina