diumenge, 6 de febrer de 2011

14. Seguim investigant?

Yambo de las mujeres

De modo diverso la divinidad hizo el talante de la mujer
desde un comienzo. A la una la sacó de ls híspida cerda:
en su casa está todo mugriento por el fango,
en desorden y rodando por los suelos.
Y ella sin lavarse y con vestidos sucios,
revolcándose en estiércol se hincha de grasa.
A otra la hizo Dios de la perversa zorra,
una mujer que lo sabe todo. No se le escapa
inarverdito nada de lo malo ni de lo bueno.
De las mismas cosas muchas veces dice que una es mala,
y otras que es buena. Tiene un humor diverso en cada caso.
Otra, de la perra sailió:gruñona e impulsiva,
que pretende oírlo todo, sabérselo todo,
y va por todas partes fisgando y vagando
y ladra de continuo, aun sin ver a nadie.
No la puede contener su marido, por más que la amenace,
ni aunque, irritado, le parta los dientes a pedradas,
ni tampoco hablándole con ternura,
ni siquiera cuenta está sentada con extraños;
sino que mantiene sin pausa su irrestañable ladrar.
…................. Trad. C. García Gual

Adivina,adivinanza...
Qui és l'autor d'aquest "poema"?
Què és un "iambe"?
Què podeu comentar sobre el tema? Us deman que no vos quedeu només amb el tó altament misògin...
Cercareu altres exemples semblants en la literatura?.Veureu que és com pujar una escala que no acaba mai...

8 comentaris:

  1. M'he informat un poquet i crec que l'autor es semónides de amorgos. No se exactament que es un iambe, el diccionari diu pie de metrica de la poesia grecolatina. Supós que aixó será. Qui soc jo per fer-li la contraria als senyors de la rae...?

    No fa falta dir res de la misogínia de la "meravella". Mostra que era per un grec una dona. Tractaments humillants com aquest i punts de vista deplorables encara es donen. Es donen desde el neolitic quan els homes vam deixar de tenir funcions "específiques i varem esdevenir menys versatils que les dones.

    Nomes fa falta mirar un poc per veure llibres clarament misogins la bíblia per exemple. Adorada per tots com la obra de ficció més influent de la història.

    Tornant al poema. El que m'ha cridat l'atenció es aquesta afirmació:
    No la puede contener su marido, por más que la amenace,
    ni aunque, irritado, le parta los dientes a pedradas,

    Flipa colega. Quines dones coneixia aquest homonet?

    Per cert ma mare posiblement seria creada de la zorra: "una mujer que lo sabe todo. No se le escapa
    inarverdito nada de lo malo ni de lo bueno."
    jajaj es broma.

    La veritat es que és una pena que aquesta "genteta" pensés així. Tot el que se perdíen creient aixó es dur d'assimilar (no me referesc en absolut a sexe, ells s'ho pasaven igulament bé, o millor, entre homes) Me referesc al plaer i la utilitat práctica de tenir un punt de vosta femení. Algunes persones de genere femení son molt mes sorprenents del que pareix. Si les escoltesin a lo millor el món no aniria tan "a la puta" Ho dic perque la testosterona i la mena de fatxenderia que tenen alguns homes no les cega per defensar un honor que no tenen pero creuen tenir els homes nomes per portar genitals externs.

    ResponElimina
  2. Jo també he trobat que l'autor del poema es Semònides de Amorgos el qual va viure al segles VI i VII a.C i se'l coneix precisament per aquest poema.

    Respecte al "iambe" he trobat que són poemes que tenen el seu orígen en les cançons populars lligades a cultes religiosos de naixement i mort i el primer que en va escriure es Arquíloco de Paros.

    Ara toca al meu comentari, i encara que ens has demanat que no tan sols ens fixem en el to misògin, se'm fa extremament dificil no fer-ho.
    Podría dir que el tema del poema em ve de nou, em sorpren i m'horroritza escoltar-ho, però desgraciadament això no ho puc dir, ja que és un tema que en els temps que corren està "a la orden del día" la qual cosa em fa avergonyir de la societat en la que vivim. Doncs, esteim "curats d'espant" per dir-ho d'alguna manera.

    El que sí em crida l'atenció sobre el que diu aquest poema es que ja en aquell temps s'empraven les mateixes expressions que avui en dia ,es a dir, quan algú vol faltar el respecte a una dona també li diu "cerda, zorra y perra".

    Un exemple de literatura popular misògina que he trobat i m'ha cridat realment l'atenció ha esta aquest petit "romancerillo catalán" de Francesc Renart i Arús escrit al segle XIX :

    El qui es fia de les dones
    ja es pot fiar de les fieres;
    ho dic, i ho diria encara
    que m’escoltessin vuit-centes.

    FRANCESC RENART I ARÚS, La casa de dispeses
    o sigui La calumnia descubierta.



    Aquesta misogínia de la que parlam pareix haver estat com una pigota al llarg del temps... Això, sense necessitat d'haver-ho rumiat gaire, hem duu a una sèrie de preguntes : Quina necessitat tenen de criticar alguna cosa que segons ells es inferior? Per què voldria Déu criticar als homes si ja són inferiors a ell? ... La resposta està molt clara, però no la diré.

    PD: Ens necessiten massa, fins i tot per poder-nos criticar!!

    ResponElimina
  3. Fantàstics poemes! Què simples són els homes! (i no tots, només els que fan coses d'aquestes o per l'estil ) però sí, què simples són!!
    Jo crec que mos tenen molta enveja, les fa tanta ràbia lo perfectes que som, que traten de fer-mos mal (pobres ilusos) amb aquestes crítiques tan pèsimes i tan certes.. sí certes perquè les fa ràbia que seguem tan inteligents i que no se'ns escapi res, que la nostra bellesa superi la seva, que seguem vives, que seguem impulsives, que no mos puguin agafar ni dominar.. com m'agrada! i a ells més les agradaria per això hi ha éssers tan deplorables que ens maltraten físicament perqué no tenen cap arma més que aqesta, a diferència de noltros. :)!!

    Núria, es poema qe has posat..
    "qui es fia de les dones
    ja es pot fiar de les fieres"

    segur ho va escriure un pobre homonet que va ser víctima d'una de noltros. en fin, encantada de la vida de ser una dona, encantada de la vida de sulfurar-me sempre que veig injustícies sobre noltros i encantada de la vida de dir qe sí, som perfectíssimes, som estupendes!!!

    Neus, me sap greu si això no era lo que esperaves que fés.. pero m'he envelat ! si eso ja ho tornaré a fer.
    pd: SI PUDIERA VOLVER A NACER, VOLVERÍA A SER MUJER !

    ResponElimina
  4. Bueno, gran poema, sí senyor...(obviament és una broma)
    Segurament si només ens fixessim amb la part formal del poema, seria igual o més vàlid que qualsevol altre, però, com ha dit na Núria, és inevitable no sentir-se ofès (ofesa, en aqest cas...)
    Jo personalment pens que l'home que el va escriure tenia un trauma infantil (segurament estava enamorat de la seva mare o alguna cosa així) i bueno, tenia rencor acumul·lat contra les dones a causa de reprimir durant tants d'anys el seu ímpuls sexual...

    Ara enserio, sí que pens que el poeta degué tenir alguna experiència negativa amb segurament una dona concreta, i la única cosa que va fer va ser desfogar-se fora dir noms, i generalitzar, cosa que no porta a res més que a prejudicis.

    Realment em costa pensar que si ell tengués una filla, pensés una cosa així d'ella, o de la seva germana, o la seva mare (bueno, en aquest cas podria ser...).

    El que queda clar és que ell s'ho perd, i que si realment pensava així mai es degué enamorar, ni res semblant, i com que es blog parla sobretot de l'amor, no em queda res més a dir que: pobre ignorant!

    ResponElimina
  5. El que jo volia era evitar el simple contratac.la misogínia ha estat un tema i un tòpic literari des de ...sempre. El que tu has pensat Cata és el que jo vaig pensar la primera vegada que vaig llegir aquest poema. Però aquest Semònides pot ser no era més que un transmissor; no tendria més raó si hagués conegut i patit a una dona d'aquestes característiques. Reprodueix una cadena de tòpics que avui en dia ja no està ben vist, al manco en reunions mixtes... però i el homes tot sols?... quan parlo dels "homes" no pens en els vostres companys també homes, però no típics homes.

    ResponElimina
  6. Neus, escolta, no entenc massa bé a que et refereixes amb aixó: "quan parlo dels "homes" no pens en els vostres companys també homes, però no típics homes."

    Qui no son típics? nosaltres? Se pot entendre així (en el bon sentit, supos) pero no se si és el que vols dir. Te refereixes a que la minoría masculina de classe no som animals de bar, futbol etc.?

    ResponElimina
  7. Jo crec que, en general, tota la població masculina i femenins creu en la igualtat, tot i que m'he barellat amb alguns exemples de persones que no ho creuen ni ho defensen. El problema d'aquesta gent és que no eren precisament persones majors que varen ser educats amb uns prototips morals que reflectien aquesta conducta, sinó persones de la nostra edat....vergonya, cavallers, vergonya!!! La nostra societat ha d'avançar i no ens podem permetre aquests retrocessos.

    Vull aprofitar també per remarcar que no m'agraden gens les mesures "via decret llei" amb discriminació positiva perquè si volem ser una societat moderna hauriem d'arribar a l'igualtat plena sense imposicions!!

    ResponElimina