divendres, 25 de febrer de 2011

16. Soló. Un exemple d'un home ἄνθρωπος i no només ἀνὴρ

Ho adverteixo ?*, i en el meu ànim s'assenten les penes,
al veure que la terra més antiga de Jònia declina...
a la cobdícia de la plata i a l'excessiu orgull.
Però vosaltres assossegueu el vostre audaç cor en el pit,
vosaltres que heu arribat al cansament de béns sense conte*
i sotmeteu l'ambició a mesure. Perquè ni nosaltres
cedirem ni us sortira tot favorable.
...Doncs molts dolents són rics i hi ha bons molt pobres;
però nosaltres no els canviarem la riquesa
per la nostra virtut, perquè aquesta està ferma sempre,
i els diners ara uns i després uns altres els té.

*no he pogut consultar l'original grec i he fet una traducció "macarrónica" al català de la traducció de Carlos García Gual

dimecres, 16 de febrer de 2011

15. Maria Mercè Marçal

A l'atzar agraeixo tres dons...
... haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Aquest poema tan definitiu de Maria Mercè Marçal, que era filòloga clàssica i excel.lent poetessa és...el poema. El va escriure com donant resposta a un texto pràcticament igual d'un home....."famossísim" i "antiquíssim" agraint el fet de ser home. Vos donare una piruleta de comerç just si em dieu qui era...

diumenge, 6 de febrer de 2011

14. Seguim investigant?

Yambo de las mujeres

De modo diverso la divinidad hizo el talante de la mujer
desde un comienzo. A la una la sacó de ls híspida cerda:
en su casa está todo mugriento por el fango,
en desorden y rodando por los suelos.
Y ella sin lavarse y con vestidos sucios,
revolcándose en estiércol se hincha de grasa.
A otra la hizo Dios de la perversa zorra,
una mujer que lo sabe todo. No se le escapa
inarverdito nada de lo malo ni de lo bueno.
De las mismas cosas muchas veces dice que una es mala,
y otras que es buena. Tiene un humor diverso en cada caso.
Otra, de la perra sailió:gruñona e impulsiva,
que pretende oírlo todo, sabérselo todo,
y va por todas partes fisgando y vagando
y ladra de continuo, aun sin ver a nadie.
No la puede contener su marido, por más que la amenace,
ni aunque, irritado, le parta los dientes a pedradas,
ni tampoco hablándole con ternura,
ni siquiera cuenta está sentada con extraños;
sino que mantiene sin pausa su irrestañable ladrar.
…................. Trad. C. García Gual

Adivina,adivinanza...
Qui és l'autor d'aquest "poema"?
Què és un "iambe"?
Què podeu comentar sobre el tema? Us deman que no vos quedeu només amb el tó altament misògin...
Cercareu altres exemples semblants en la literatura?.Veureu que és com pujar una escala que no acaba mai...