divendres, 14 de gener del 2011

10. Recepció a Europa

Vos dono uns quants enllaços de diferents autors europeus, de diferents modalitats literàries. Els llegiu i feis al manco 2 aportacions al blog seguint les següents pautes:

-apropament temàtic a un dels dos poemes, o a tots dos

-són còpia, recreació o punt de partida per noves aportacions temàtiques o formals.

Aquí teniu els enllaços:
Goethe: Werther Carta del 4 de desembre (pàg. 97)

Gertrudis Gomez de Avellaneda Soneto imitando una oda de Safo

Ausiàs March Poema CI Lo viscahí qui·s troba'n Alemanya, Estrofa 5 : Dormint, vetlant...
Lo gest dels ulls

Fray Luís de León, Imitación de Diversos (darrera estrofra " qué vale el beber en oro...)

El següents enllaç de Gabriel Laguna Mariscal, Tradición clásica: Cuando el amor nos hace dioses.és molt aprofitable. Posau especial atenció a:

1. El parlament de Calisto (La Celestina): por cierto, los gloriosos santos....
2. Propercio: me haré inmortal en ellas, en una noche cualquiera puede convertirse en dios
3. Rufino: afortunado el que te contempla.... y un dios el que te goza
4. Pedro de Blois: y me ufano de llegar al umbral de la divinidad...
5. Juan Meléndez Valdés: el que con tiernos ojos....dios es, dios, blanda Nisa

18 comentaris:

  1. Hola! Bueno acab de llegir "cuando el amor nos hace dioses" i m'ha agradat bastant el que es diu al principi del que experimentes quan t'enamores com l'eufòria, fred, suor, taquicàrdia, etc, perquè realment és així. I també les comparacions que han fet de l'amor amb la divinitat : quan t'enamores et sents Déu. :)
    Els poemes que més m'han agradat han estat el de Safo, Propercio i Rufino. Gràcies per penjar-los!

    ResponElimina
  2. Fíxa't que gairebé sempre és un altre el que gaudeix de la companyia de l'èsser estimat-en els poemes, vull dir- , i així aquesta eufòria es converteix en un infern... M'alegro de que t'hagin agradat. Els antics són ben moderns...

    ResponElimina
  3. Claro! ara ho entenc tot, bueno tot no, sinó el poema de Safo, el primer. Es a dir que el va escriure com a "envejant" l'home que s'anava a casar amb la seva alumna de la qual estava enamorada!!! Quin culebrón! molt interessant!

    ResponElimina
  4. aaaaahhhhh! vale,vamos que me faltava algo per llegir. okay, grasis!! me posaré un poc més al dia :)
    sí, els antics són ben moderns, tu sempre fas comentaris sobre això que tot el que ara ens escandalitza ells ja ho feien i de manera natural. jajajaja

    ResponElimina
  5. A mi el que més m'ha agradat és el tros de "Werther" de Goethe, supòs que és perquè no estic tan acostumada a llegir poesia i els altres gèneres em solen agradar més.
    Relaciono el fragment amb el primer poema de Safo, ja que en tots dos casos es mostren dos tipus de sentiments: per una banda, l'admiració i el plaer que es sent a l'hora de contemplar la persona estimada, i per l'altra, el dolor i la impotència de l'amor no correspost o impossible.
    Esper haver-ho entès bé, està clar que aquests temes mai passen de moda, precisament els sentiments són els que ens fan ser humans. :)

    ResponElimina
  6. una petita pregunta, les comparacions entre els dos poemes de safo i tot això, t'ho penjam a aquest enllaç o a l'enllaç del segon poema, o on?

    PD: Neus, pots quedar ben satisfeta, jo crec que esteim aprenent moltissim amb la teva idea !!

    ResponElimina
  7. Hola! Escric aquí perque hi heu escrit tots i no se exactament que hem d'escriure pero diré el que em vingui bé.(Que es el que faig sempre)

    El primer poema, per a mi, parla del que sent quan una persona está enamorada d'una persona que o bé no la correspón o no la pot correspondre. Ella se sent inferior a l'home que está al costat de la seva estimada i el veu superio a ella perque té el que ella no pot aconseguir. Realmet Safo es sentiría com una dea si estigués en el lloc de l'afortunat que es correspost. Bé esper haver entés elq eu havia de entendre.

    Del segon Podem dir que el tema es la solitut i la desesperació que no ens deixa dormir, l'angoixa que no ens deixa rerspirar, la falta d'anim, el sabor insípid de les coses quan no te pots treure del cap la teva propia desolació. Millor call que deprimiré a algú. Bé aixó es el que me transmet el segon poema.

    Ja que hi som i per enrriquir d'alguna manera aquesta pobre intervenció afegiré algunes coses que me recorden els poemes.
    Per exemple el primer me recorda moltes coses pero me ve una cançó en conret. Aquesta es "Creep" de Radiohead.
    http://www.youtube.com/watch?v=dnRErMDLqCI

    També me recorda a Cortázar en una de les meves págines favorites de "Rayuela":
    "Como si se pudiese elegir en el amor, como si no fuera un rayo que te parte los huesos y te deja estaqueado en la mitad del patio. (...) Vos no elegís la lluvia que te va a calar hasta los huesos cuando salís de un concierto"

    En relació al segon me ve al cap el tan conegut poema 20 de neruda, sobretot un fragment concret:
    "Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
    Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.
    Porque en noches como esta la tuve entre mis brazos,
    mi alma no se contenta con haberla perdido."

    I també la cançó "Under the bridge" dels Red Hot Chili Peppers:

    http://www.youtube.com/watch?v=r_YTNxZoL8Q&feature=fvst

    i com no, Pink Floyd "How I Wish You Were Here":
    http://www.youtube.com/watch?v=gRaPzkn8wxs&feature=related

    Això ens demostra que el que fan els poetes perdura. Bé o que els sentiments que ens fan humans, com bé deia na Mar, es repeteixen durant tota la història. Tot depen de com es vulgui mirar.

    I ja que ho miram de punts de vista diferents podem posar-li C*ll*ns a s'asunto i no conformar-mos mai amb una decepció. I ara me ve al cap una d'un grup que m'encanta i que precisament ara queda perfecte. Gogol Bordello que es un dels grups més frescs i vius que se poden escoltar i el seu "Pala Tute" del darrer disc:
    http://www.youtube.com/watch?v=Rq9nCjYTC2U

    Que diu així: "Lela pala tute Jas kana meres Merava pala late". Que es pot traduïr com "Conquista-la, conquistala tu mateix i llavors,quan moris, moriras per ella".

    Ara que he demostrat que soc un inconformista en quasi tot ja puc anar a dormir tranquil.Adeu i bona nit.

    ResponElimina
  8. Deu meu quin "tocho", me sap greu, m'he emocionat. jajajaj

    ResponElimina
  9. Són la 2:09 de sa matinada, sí, soc dins el llit mirant la web enthusiasmos en vers de ser a la víspera de St.Antoni a Sa Pobla on és ara mateix tothom i después de llegir el comentari d'en Toni (que per cert, molts d'anys) no crec que pugui dormir tan bé com ho farà ell després d'haver amollat tot el que, com diu ell, havia d'amollar.
    Tenia alguna cosa escrita al meu ordinador, en plà borrador, abans de posar-ho al comentari, però ara no sé ben bé si ho podré emprar ja que el que s'ha publicat anteriorment pen Toni és com diria, pràcticament insuperable.

    No tenc res millor a fer les próximes 8 hores, més que dormir, però la sorprenent aportació del meu company m'ha llevat la son, així que, intentaré deixar enllestida la feina que tenim pendent encara que devora la den Toni sigui ridícula.

    Aquesta introducció que he fet, m'haureu de perdonar, però si no la feia segurament hagués explotat. L'únic que puc dir amb una mica de concordància és : enhorabona Toni!

    Anem a començar:

    En el primer poema Safo parla sobre l’amor y l’atracció que sent cap una altra persona. Aquesta no correspon al seu amor, llavors -d’una manera molt subtil- posa a l’altura dels deus a aquella persona que sí correspon l’amor de la seva estimada. Descrivint els efectes que aquesta persona provoca en ella, com el colpetjar del seu cor, la mudesa o la suor, Safo explica amb un gran sentiment com esta “resgirada” d’amor, tant fins arribar al punt que li sembla morir d’amor.

    A mi, Safo, amb aquest poema em fa pensar que el fet d’estimar una persona pot arribar fins i tot a fer mal; mal al cor, al cervell, al cos, als sentiments... inclús la pròpia realitat causa dolor . Ella sent aquest dolor per que no és corresposta i li fa mal el no poder “seure enfront d’aquesta persona i poder escoltar-la d’aprop dolçament”, és a dir, estimar-la i apreciar-la així com ella voldría.

    I en el segon poema, Safo expressa tan sols en quatre versos l’angoixa que li provoca el no poder dormir amb la persona que estima, sinó que haurá de dormir tota sola.

    El poema diu : “és mitjanit i passa d’hora” això em diu alguna cosa i no sé ben bé el que és, però des de que he llegit aquest vers he sentit que això volia dir alguna cosa. M’atrevesc a considerar que pot ser vulgui donar a entendre la “mitjanit” com una hora molt tardía i que ella ha estat esperant molt de temps fins la “mitjanit” i ja “passa d’hora”, és a dir, que ja no pot esperar més per que ja ha esperat massa, llavors dóna com concluït el que domirà tota sola. És una lleugera idea del que aquest vers hem trasnmet, esper que no sigui cap tontería.

    Aquests són dos poemes plens de forts sentiments i dolor cap a la persona estimada. L’amor desitjat, tant que fins i tot sembla morir, i no correspost, ja que dormirà sola, és el tema principal que a mi hem donen a entendre aquest dos poemes.

    I fins aquí puc dir, sé que també és un poc "tocho" jaja, però no tenía res més interessant que fer, de fet, m'ha agradat molt fer aquesta feina, sincerament.


    Καλή νύχτα de st.Antoni.

    ResponElimina
  10. Hola Núria, En resposta a la teva enhorabona sobre la meva "petita" aportació te diré que ets un poc exagerada jajajaj. En la meva humil opinió el teu comentari supera de molt el meu ja que no només has entés perfectament el que volia transmetre Safo sinó que ho has expresat perfectamant i ens has donat una visió clara del que has pensat i sentit llegint-lo. No ni vull pensar que hauríes fet a una hora "normal" (bé si que vull). En canvi lo meu només es un recull de les primeres coses que m'han passat pel cap. Ara si, te don la meva enhorabona ;)

    Pd: Sempre me descoloca un poc llevar la són a algú jaajaj

    ResponElimina
  11. Bé, primer de tot enhorabona a tots dos i gràcies per deixar-mos a la resta "por los suelos" i, almenys a jo, fora idees!
    No, ara enserio. Estic totalment d'acord amb na Núria quan ha dit que aquesta idea que has tengut, Neus, "está dando sus frutos".
    No sé molt bé el que he de dir ja que pens igual que la resta de persones que heu comentat el blog. Però "allá voy"! (He comentat es primer poema de na Safo a un altre lloc).
    El segon fragment parla, com bé han dit, sobre l'enyorança, la tristesa, la desesperació, l'insomni, la soledat... L'absència d'algú fa que ella es senti així. Com diu al principi del link de "Cuando el amor nos hace dioses", l'amor provoca molts de símptomes, entre ells, l'insomni, el nerviosisme, que jo veig reflexats en aquest fragment de Safo.
    "Esto es todo amigos"
    PD: No vull ser repetitiva, però pens que aquest blog "dará mucho que hablar", una bona manera de compartir els nostres pensaments i un bon sistema per expresar el que sentim.

    ResponElimina
  12. Per cert, blankainegra sóc n'Irene. Esque me surt amb es nom des messenger!

    ResponElimina
  13. mm, vale, se m'acaba de borrar tot és comentari i l'he de tornar a fer...

    Hola!

    Com que ja comença a ser hora faré els comentaris de poemes.

    Per començar, ho faré amb el primer poema de Safo. En aquest poema Safo vol expressar un sentiment de desesperació envers un amor no correspost. Per fer-ho enalteix a aquell que si es correspost en l'amor per la seva estimada. El compara amb els déus i fins i tot el fa superior. Parla de la sort que té de poder estar al costat de l'al·lota que ella tant estima i de poder tenir-la entre els seus braços. I per tant, de compartir amb aquesta els bons i els mals moments. De manera que enveja al seu adeversari, per dir-ho de qualque manera, en el joc de l'amor.
    També parla de la sensació que Safo té quan està a prop de la seva estimada. Explica la inseguretat i la por cap al desig d'estar amb ella, ja que potser ella no senti el mateix. Se sent petita en un món on ella no hi té lloc.
    Així mateix el que diu de l'oci, no ho acab d'entedre, tot i que crec que es refereix a que en el seu temps d'oci és quan ho passa pitjor, perquè té més temps per pensar i se sent més petita i desgraciada.
    Com a conclusió puc dir, que aquest poema reflexa molt bé els sentiments que qualsevol persona podria sentir, ja que l'amor mai passa de moda, i potser, toqui viure un l'amor no correspost

    En el segon poema vol representar la soletat que sent al haver de dormir sola, sense aquella persona a qui tant estima. Pretén expressar un sentiment de tristor per no tenir ningú al seu costat. Al vespre, els fantasmes de la soletat pareix que tenen més poder sobre ella, agravant la seva angustiosa situació, i només desapareixen amb la llum del sol. Això és igual per a moltes persones, ja que, amb l'arribada del vespre els problemes pareixen més greus.

    Finalment, compararé el primer poema de Safo amb la cançó de Sau "La noia de l'altre cantó del bar", on es mostren els sentiments i les sensacions que sent quan veu la seva estimada, però sobretot l'atracció que sent. El fragment que més bé mostra això és el següent:
    (Els teus ulls eren tan màgics
    el teu cos tan sensual
    No podia evitar mirar-te
    .em tenies atrapat.
    estaves tan bonica
    no semblaves de veritat.
    Creia que esperaves a l´altre cantó del bar
    no sé si al teu novio o que et vingués a buscar. )
    i pens, que coincideix amb molt amb aquest fragment del poema:
    (Lesbia, en cuanto te veo, ya no me queda
    ni un hilo de voz, la lengua se me torna torpe,
    y a manar comienza una llama bajo mis miembros;
    me zumban los oídos
    y una noche doble cubre mis ojos.)

    Però també podríem relacionar amb el segon poema de Safo el següent fragment de la cançó:
    (Vaig tornar a casa
    sentint-me fracassat
    un cop més les muses
    m´havien abandonat.
    Més tard vaig poder acceptar
    la realitat
    "em quedaré a casa, em posaré
    a composar
    la cançó de la noia de l´altre cantó del bar".)
    on queda més que clar el sentiment de soletat que pateix durant la nit. I com se sent d'insignificant i deprimit al no poder aconseguir l'amor de l'al·lota de qui està enamorat. A més, igual que he dit abans, pareix que amb la nit s'agreujen els problemes, i per tant se sent més sol.

    P.D: no sé si ha quedat igual que el d'abans però ho he intentat. Per cert, Neus m'ha encantat sa cançó de Sau i crec que aquest blog ha estat una molt bona idea. Com que no sé que més escriure... fins dimarts!

    ResponElimina
  14. Inherent a l’ésser humà són els sentiments i aquests no poden ser controlats per nosaltres. Aquest problema, el del domini dels sentiments és sobre el qual versava Ausiàs March en el seu poema “Lo gest dels ulls” ja que deia, i cit textualment: “No vull amar, e mon apetit ama”. Aquesta temàtica, els sentiments han marcat i marquen les diferents composicions.
    En el poema de Safo s’entén que la poetessa sent enveja per l’home que ha aconseguit l’amor o ser correspost per part de la jove i enalteix la figura d’aquest home comparant-lo amb els déus. Així deixa clar que els sentiments marquen el devenir d’una persona i poden canviar molt la visió d’una persona i la seva manera d’actuar. Els sentiments són l’essència d’una persona i aquests no tenen un manual d’instruccions i, per tant són difícils de dominar. Crec que March era molt conscient d’aquest fet i per això no volia amar però no va poder aturar aquest sentiment envers a aquella persona que va aconseguir arrelar (com el pi de Formentor de Costa i Llobera a la roca) dins seu.
    Tot i això cal destacar que molts dels poemes que conservam no només expressen sentiments cap a persones humanes sinó també cap una pàtria, com Jacint Verdaguer i el seu “Canigó” o com Joan Alcover i el seu famós poema, institucionalitzat pel ple del Consell de Mallorca com a himne de Mallorca, “La Balanguera” o el ja citat anteriorment “Lo pi de Formentor”, obra de l’altre gran poeta de l’Escola Mallorquina, Miquel Costa i Llobera. Tot aquest petit viatge dins la poesia sentimental sense sortir de les lletres catalanes i encara podríem afegir-hi més dades al llistat.

    ResponElimina
  15. 2n exercici. Apropament o llunyania del "Sonet imitant a Safo" de Gertrudis Gomes de Avellaneda a l'original poema de Safo.

    Al meu parèixer, malgrat les diferents traduccions que hi ha del primer poema de Safo, Gertrudis, explicant el mateix, no aconsegueix assolir el grau de profunditat que ens transmet Safo quan ens parla de com es sent , això queda patent quan llegim el poema i podem observar les petites diferències que hi ha entre les dues autores, possiblement degut a dues raons: La primera és què Safo és l’autora per excel•lència, i per tant va reflectir els seus propis sentiments al poema, mentre que Gertrudis, tot i fer una gran imitació, és tan sols això; una imitació, fent que els seus sentiments no quedin reflectits de la mateixa manera al poema, la qual cosa fa perdre, com he dit abans una mica de profunditat. La segona és la diferència temporal que hi ha entre Safo i Gertrudis, ja que Safo va néixer al 650 aC i Gertrudis al 1874 dC. Això dona lloc a diferències en quant a l’escriptura. Per exemple Gertrudis adorna el poema amb tot tipus d’adjectius i metàfores mentre que Safo té un estil més senzill o clàssic.
    Un exemple per acabar de remarcar que el poema de Gertrudis, pel que fa la meva opinió, s’allunya del poema original de Safo: Gertrudis no posa al nivells dels deus a aquella persona que està amb la seva estimada, això, al meu parèixer, li lleva un xic de sentiment cap a la persona que estima. Això ens ho demostra al principi del poema on l’autora diu; “Feliz quien junto a ti...” mentre que Safo escriu; “Em sembla igual als deus l’home que...”
    Per concloure trobo que Gertrudis s’allunya del poema original de Safo, per tot el que he explicat abans i a més trobo que la senzillesa de Safo dona major realisme al seus sentiments i per tant fa que ens posem al seu lloc, amb més facilitat, quan llegim el poema.

    Καλή νύχτα

    ResponElimina
  16. La meva intenció és completar la comparació del primer poema de Safo amb "Werther" de Goethe, però després de fer el comentari sobre els dos poemes, em dona la sensació de que ja està tot dit. No obstant aixó, intentaré no repetir-me massa.
    Com ja he dit, la relació dels dos textos està en les diferents sensacions que ens fa sentir l'amor, des d'allò més agradable fins el més insuportable.
    Se'ns mostra, doncs, una situació on l'amor no és correspost, sinó que la persona estimada té una relació amb un altre. Així, experimentam sentiments d'admiració, sentiments plaents, que ens fan d'alguna manera feliços, però inmediatament ens recorren altres sensacions, les pitjors, que jo resumiria amb la paraula "impotència".
    Tot plegat fa que l'amor sigui, mai millor dit, l'alfa i la omega. Totes les sensacions ficades dins un mateix sentiment, el sentiment per excelència, el més poderós de tots.

    Esper haver aportat alguna cosa nova, però em resultava complicat. Fins demà a tots!

    ResponElimina