16. Soló. Un exemple d'un home ἄνθρωπος i no només ἀνὴρ

Ho adverteixo ?*, i en el meu ànim s'assenten les penes,
al veure que la terra més antiga de Jònia declina...
a la cobdícia de la plata i a l'excessiu orgull.
Però vosaltres assossegueu el vostre audaç cor en el pit,
vosaltres que heu arribat al cansament de béns sense conte*
i sotmeteu l'ambició a mesure. Perquè ni nosaltres
cedirem ni us sortira tot favorable.
...Doncs molts dolents són rics i hi ha bons molt pobres;
però nosaltres no els canviarem la riquesa
per la nostra virtut, perquè aquesta està ferma sempre,
i els diners ara uns i després uns altres els té.

*no he pogut consultar l'original grec i he fet una traducció "macarrónica" al català de la traducció de Carlos García Gual

15. Maria Mercè Marçal

A l'atzar agraeixo tres dons...
... haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Aquest poema tan definitiu de Maria Mercè Marçal, que era filòloga clàssica i excel.lent poetessa és...el poema. El va escriure com donant resposta a un texto pràcticament igual d'un home....."famossísim" i "antiquíssim" agraint el fet de ser home. Vos donare una piruleta de comerç just si em dieu qui era...

14. Seguim investigant?

Yambo de las mujeres

De modo diverso la divinidad hizo el talante de la mujer
desde un comienzo. A la una la sacó de ls híspida cerda:
en su casa está todo mugriento por el fango,
en desorden y rodando por los suelos.
Y ella sin lavarse y con vestidos sucios,
revolcándose en estiércol se hincha de grasa.
A otra la hizo Dios de la perversa zorra,
una mujer que lo sabe todo. No se le escapa
inarverdito nada de lo malo ni de lo bueno.
De las mismas cosas muchas veces dice que una es mala,
y otras que es buena. Tiene un humor diverso en cada caso.
Otra, de la perra sailió:gruñona e impulsiva,
que pretende oírlo todo, sabérselo todo,
y va por todas partes fisgando y vagando
y ladra de continuo, aun sin ver a nadie.
No la puede contener su marido, por más que la amenace,
ni aunque, irritado, le parta los dientes a pedradas,
ni tampoco hablándole con ternura,
ni siquiera cuenta está sentada con extraños;
sino que mantiene sin pausa su irrestañable ladrar.
…................. Trad. C. García Gual

Adivina,adivinanza...
Qui és l'autor d'aquest "poema"?
Què és un "iambe"?
Què podeu comentar sobre el tema? Us deman que no vos quedeu només amb el tó altament misògin...
Cercareu altres exemples semblants en la literatura?.Veureu que és com pujar una escala que no acaba mai...

13. Relat col.laboratiu

12. Esteim aqui reunits... per crear

Ja sabeu de que es tracta...

10. Recepció a Europa

Vos dono uns quants enllaços de diferents autors europeus, de diferents modalitats literàries. Els llegiu i feis al manco 2 aportacions al blog seguint les següents pautes:

-apropament temàtic a un dels dos poemes, o a tots dos

-són còpia, recreació o punt de partida per noves aportacions temàtiques o formals.

Aquí teniu els enllaços:
Goethe: Werther Carta del 4 de desembre (pàg. 97)

Gertrudis Gomez de Avellaneda Soneto imitando una oda de Safo

Ausiàs March Poema CI Lo viscahí qui·s troba'n Alemanya, Estrofa 5 : Dormint, vetlant...
Lo gest dels ulls

Fray Luís de León, Imitación de Diversos (darrera estrofra " qué vale el beber en oro...)

El següents enllaç de Gabriel Laguna Mariscal, Tradición clásica: Cuando el amor nos hace dioses.és molt aprofitable. Posau especial atenció a:

1. El parlament de Calisto (La Celestina): por cierto, los gloriosos santos....
2. Propercio: me haré inmortal en ellas, en una noche cualquiera puede convertirse en dios
3. Rufino: afortunado el que te contempla.... y un dios el que te goza
4. Pedro de Blois: y me ufano de llegar al umbral de la divinidad...
5. Juan Meléndez Valdés: el que con tiernos ojos....dios es, dios, blanda Nisa

9. Segón poema a visitar

Aquest fragment de Safo parla de...

Ya se ocultó la luna
y las Pléyades. Promedia
la noche. Pasa la hora.
Y yo duermo sola
(Fragment 94D) Traducció de Carlos García Gual

S'ha amagat la lluna
i les Plèiades; és mitjanit
i passa d'hora
I jo dormo sola
Traduccció de Maria Rosa Llabrés Ripoll

Hi ha tantes maneres....

Ya se ocultó la luna
Se ocultaron las Pléyades.Pasa el tiempo
en mitad de la noche yo duermo sola

I en darrer lloc una altra traducció publicada i comentada per Alejandra Piña y Francisco Segovia

8. Visitau els treballs d'altres

Aprenem (ens fem persones) després d'haver cercat, i llegit, i valorat i respectat i incorporat el que han fet altres.

7. Catul LI

Plagi?, homenatge?,millora de l'original?
Catul
Carmen 51

Molt semblant a un déu per a mi es mostra
i, si és permès, tots els déus supera
el qui davant teu assegut, tothora et mira i escolta

riure dolçament, quan a mi em fa perdre,
las, tots els sentits; car des del moment que,
Lèsbia, t'he vist, ja no em resta gens de
veu a la boca

i la llengua em trem; per dessota els membres,
lleu,em corre un foc; les orelles brunzen
amb un so tot seu, i els meus ulls entela
una nit doble.

L'oci, oh Catul, per a tu és malèfic:
massa tu et complaus en l'oci i t'exaltes;
l'oci en altres temps féu malbé felices urbs i monarques.

Traducció de Jaume Medina

Que es igual a los dioses me parece aquel
(y que supera a los dioses, si es lícito)
que sentado frente a ti, sin cesar
observa y escucha como ríes con dulzor;
lo que me arrebata los sentidos, mísero:
Lesbia, en cuanto te veo, ya no me queda
ni un hilo de voz, la lengua se me torna torpe,
y a manar comienza una llama bajo mis miembros;
me zumban los oídos
y una noche doble cubre mis ojos.
El ocio, Catulo, te es muy molesto;
en el ocio te exaltas e impacientas.
El ocio ya perdió antes muchos reyes
y ciudades felices"

Carmen 51 "dramatitzat" a youtube per alumnes com vosaltres.

6. Poema primer. Crear, traduir, copiar, recrear, repensar, imitar....

Un clàssic és un clàssic perquè s'acudeix a ell per traduir-lo, imitar-lo , recrear-lo, actualitzar-lo, parodiar-lo, denigrar-lo fins i tot...

Safo va escriure un poema que pocs segles després resultava un clàssic i objecte tant de traducció com d'imitació per part de poetes al llarg de tota la tradició literària europea.

El poema deia així:

Φαίνετα μοι κῆνος ἴσος θέοισιν

ἔμμεν’ ὤνηρ, ὄττις ἐνάντιός τοι

ἰσδάνει καὶ πλάσιον ἆδυ φωνεί-

σας ὐπακούει

καὶ γελαίσας ἰμέροεν, τό μ’ ἦ μὰν

καρδίαν ἐν στήθεσιν ἐπτόαισεν·

ὠς γὰρ ἔς σ’ ἴδω βρόχε’, ὤς με φώναι-

σ’ οὐδ’ ἒν ἔτ’ εἴκει,

ἀλλ’ ἄκαν μὲν γλῶσσα ἔαγε, λέπτον

δ’ αὔτικα χρῶι πῦρ ὐπαδεδρόμηκεν,

ὀππάτεσσι δ’ οὐδ’ ἒν ὄρημμ’, ἐπιρρόμ-

βεισι δ’ ἄκουαι,

κὰδ’ δέ μ’ ἴδρως ψῦχρος ἔχει, τρόμος δὲ

παῖσαν ἄγρει, χλωροτέρα δὲ ποίας

ἔμμι, τεθνάκην δ’ ὀλίγω ‘πιδεύης

φαίνομαι


Podeu escoltar en la veu de Stefano Sanfilippo com sonava Safo  en una nit d'estiu després d'un simposium entre amics. http://desons.blogspot.com/2006/04/veus-i-poemes-4-safo-i-quasimodo.html

Aquí teniu traduccions al català i al castellà, unes més literals, altres més literàries, unes més modernes altres més antigues.

Heu de saber que els mateixos versos no es tradueixen sempre igual, hem de contar amb les més diverses circumstàncies: època de la traducció (segle I, segle XIX), intenció(literària, filològica), perícia (del traductor)...et cetera.

Maria Rosa Llabrés Ripoll

Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’es possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
de morir.
Però tot pot suportar-se, perquè...

Carles Riba escriptor i poeta català feu una altra traducció. Llibre I de les Estances Poema 32 ( pàg.112 Faventia)

Ara vos present 4 traduccions al castellà de il.lustres filòlegs o literats(Carlos García Gual, José y Bernabé Canga, Bernabé Alerto y Aurora Luque),tendreu l'oportunitat de comprovar que existeix més d'una manera de traduir, que de vegades a més de traduir s'interpreta...

5. Afrodita-Amor- Clàssic- Tradició- La Chapelle

Amor, clàssic,tradicional, avorrit, La Chapelle, in and out,falta d'imaginació?, modern, "re-creació", còpia,intertextualitat, expressió de sentiments ucrònics (Οὐ χρόνος).

4. Segona aturada. La seva poesia

Hem de partir del fet que la poesia grega arcaica és una poesia oral, ja que està feta per ser recitada davant d'un auditori, no per a una lectura silenciosa i individual. Per aixó va estretament lligada a un ritme, a un acompanyament musical i, moltes vegades, a la dansa; en resum, a un conjunt d'arts que els grecs anomenaven μουσική (Μουσα).

L'obra poètica de Safo va ésser agrupada a l'època hel.lenística pels gramàtics d'Alexandria en nou llibres classificats segons la mètrica. De tota aquesta producció, només es conserva una petita part: prop de 200 fragments i dues odes gairebé completes.

Fins al segle XIX, l'únic que ens havia arribat era per tradició indirecta, o sigui, a través de cites que en fan altres autors.En les èpoques romana i cristiana els poetes grecs interessaven menys que els historiadors i altres autors de qui es podien extreure lliçons morals. A més a més en el cas de Safo possiblement va actuar una certa "censura".

A la Bibliotheca Augustana podeu trobar una biografia i els seus poemes en grec.Un dels dos que treballarem és el Μελῶν α' D.2.L.-P31(Snell) (Login)de Sublim.10

3. Primera aturada. Safo. Biografia

Safo de Lesbos va ser una poetessa que va néixer al 650 aC i va morir al 580 aC. Va viure Lesbos, una illa de Grècia propera a la costa de l’Àsia Menor.

Va ser descrita com femenina, delicada i molt espiritual, ja que estava identificada i tenia relació amb Afrodita, la dea del amor, la bellesa, la luxúria, etc.

Va crear una societat a l’illa (de la qual no se sap amb certesa si era simplement una escola o un θίασσος - associació de tipus religiós- on les joves es preparaven per al matrimoni, i després aprenien a recitar poesia, cantar, confeccionar collarets i corones de flors, sempre amb l’ajuda de la seva mestra Safo, que ensenyava importants lliçons d’Amor.

Es deia que la mestressa de l’amor s’enamorava de les seves alumnes, per això el nom de la seva illa va passar a ser un símbol d’amor entre dones.

La seva poesia , es caracteritza per la bellesa, la perfecció formal, la intensitat i l’emoció que transmet en cada vers. Predominen temes d’amor principalment, que causen a la poetessa un desig de transmetre el que sent, recordant moments, sempre amb una naturalitat exagerada i una senzillesa divina.
Per saber-ne més de la seva biografia podeu consultar aquí

2. Lo que permanece, lo fundan los poetas. Hölderlin

Avui en dia aquesta frase està molt lluny de ser veritat. N'hi ha d'altres que "fundan lo que permanece":
- Els polítics i pensadors (pensau en la democràcia, la revolució francesa, en la declaració de drets humans, Gandhi);
- Els financers, els actors i cantants,etc...
Digem-ne que la cosa s'ha anat diversificant... però fa molt de temps, aquesa frase d'en Hölderlin era veritat.

Vos convido a pujar al tramvia de Eduard Punset (tot i que és un video promocional d'un llibre, en mig hi ha una entrevista a l'autor "que nos viene al pelo")

1. Tinc 3 dies lliures, aprofitaré per visitar... Safo

Belvolguts alumnes avui començ una petita excursió a la lírica arcàica, no me planteig un viatge llarg, serà més aviat com anar en un pont a visitar Lisboa, per exemple. No tindré temps de veure tota la ciutat, ni passejar tots els seus carrers, anar a tots els seus museus ni entrar a totes les seves tabernes, però en tornar a casa ja no seré la mateixa perquè aquell concert d'aquella taberna d'aquell carrer devora aquell museu resonarà al meu cap ja per sempre.
Preparant aquest petit viatge de 3 jornades, em decideix finalment per visitar dos poemes de lírica amorosa de Safo

perquè escoltant Sau o Bat For Lashes, llegint a Auxias March o a Goethe hi ha coses que em sonen, hi ha coses que em representen a mi... no pot ser... què tenc jo en comú!.

El tinc a la punta de la llengua... i plagiant a Juan Ramón Jimenez em dic memòria dona'm el nom exacte de les coses. Ja està, el lligam és Safo, em dic.

En realitat el lligam és que tots som homes i dones, que sentim, patim, ens alegrem per les mateixes coses des de l'inici dels temps, que fem i refem, que copiem, plagiem, imitem, recreem un dia i un altre el fred de l'abandó, la por de la pérdua,el goig d'una carícia i així fins a l'infinit...i més enllà.

No hi vull anar tota sola, no tendria gràcia. El vol és barat, anar-hi vos costarà un ? % de lectura, ?% de reflexió i 25% de creació. No hi ha tants per cent, pensareu! (és perquè no cal que tots llegiu el mateix, ni tot, ni en el mateix ordre)

Sí seran preceptives les següents aportacions al blog:

- Reconeixement i comentari del tema o temes dels 2 poemes de Safo
- Comentari -més temàtic que formal- d'un poema, cançó, fragment literari dels que us aniré penjant al blog. Es tracta de comentar el grau d'apropament o llunyania a l'original (Safo) i tot el que vosoltres considereu pertinent.
- Una creació pròpia al voltant dels temes (la nit en solitud o la fisiologia de l'amor). Pot ser un poema,un conte curt, cançó, etc..(penjat en un arxiu sonor, un video a you tube,etc...),un dibuix o creació artística.

- Una creació col.lectiva d'un text referit al temes sobre els quals us haureu convertit en experts.

Tenim 3 setmanes, hi dedicarem tres classes.

salut i força

11. I aixó és tot ?

Sau

Al teu costat

Tantes paraules,
tantes imatges que se´n van.
La nit s´acaba,
la mà a la porta i te´n vas.
Si tan sols pogués,
si tan sols pogués tornar
al teu costat.

Sonen dos vasos,
en la penombra d´un bar.
Tornen nits fredes
i solitàries sense tu.
Si tan sols pogués,
si tan sols pogués tornar
al teu costat,
al teu costat.
Restaré sempre present
fins que pugui tornar
al teu costat,
al teu costat.

Canço de la noia de l'altre cantó del bar

Sense paraules i cansat
sense ningú a qui poder-les dir
cansat d´intentar-ho
de fer versos sense sentit
el piano no m´estimava
i vaig sortir de nit.
Estaves sentada a l´altre cantó del bar
jo vaig mirar-te amb un whisky entre les mans.

Els teus ulls eren tan màgics
el teu cos tan sensual
No podia evitar mirar-te
.em tenies atrapat.
estaves tan bonica
no semblaves de veritat.
Creia que esperaves a l´altre cantó del bar
no sé si al teu novio o que et vingués a buscar.

Tu també em vas mirar
a través del fum del bar
però el whisky no m´ajudava
a poder-ho intentar.
Avui la sort m´ha tornat a abandonar
un altre cop he tornat a fracassar.

Vaig tornar a casa
sentint-me fracassat
un cop més les muses
m´havien abandonat.
Més tard vaig poder acceptar
la realitat
"em quedaré a casa, em posaré
a composar
la cançó de la noia de l´altre cantó del bar".

Bat for Lashes
Sleep alone
Ya sabes cariño que no soporto dormir sola
Ningún ser amado en la oscuridad que pueda decir mío
Eres mío, eres mío, puedo cantarlo, puedo crecer
Pero la oscuridad es una desconocida en nuestra solitaria, solitaria, soledad.

Las fiestas de anoche y el corazón de anoche se ha mostrado
Sonriendo y saludando y besando es todo lo que sé
Entrega mi alma, entrega mi alma, cántala libre a través del mar
Solitaria hago un hechizo para conjurarte, pero todo lo que hago es conjurar al infierno

Sola, sola, sola, su madre me dijo
El sueño del amor es un sueño de dos corazones
Sola, sola, sola, su madre me dijo
El sueño del amor es un sueño de dos corazones

Dicen que para cada corazón alto debe de haber uno bajo, bajo, bajo
Y por cada sol ascendiente una luna solitaria crecerá, crecerá, crecerá
Conduce mi corazón, conduce mi corazón, hacia el fuego del deseo de un corazón ardiente
Los únicos hechizos que verás, me oyes venir en mi sueño azul

Símptomes de l'enamorament
Una interpretació de "enamorarse y no" de Mario Benedetti