Un clàssic és un clàssic perquè s'acudeix a ell per traduir-lo, imitar-lo , recrear-lo, actualitzar-lo, parodiar-lo, denigrar-lo fins i tot...
Safo va escriure un poema que pocs segles després resultava un clàssic i objecte tant de traducció com d'imitació per part de poetes al llarg de tota la tradició literària europea.
El poema deia així:
Φαίνετα μοι κῆνος ἴσος θέοισιν
ἔμμεν’ ὤνηρ, ὄττις ἐνάντιός τοι
ἰσδάνει καὶ πλάσιον ἆδυ φωνεί-
σας ὐπακούει
καὶ γελαίσας ἰμέροεν, τό μ’ ἦ μὰν
καρδίαν ἐν στήθεσιν ἐπτόαισεν·
ὠς γὰρ ἔς σ’ ἴδω βρόχε’, ὤς με φώναι-
σ’ οὐδ’ ἒν ἔτ’ εἴκει,
ἀλλ’ ἄκαν μὲν γλῶσσα ἔαγε, λέπτον
δ’ αὔτικα χρῶι πῦρ ὐπαδεδρόμηκεν,
ὀππάτεσσι δ’ οὐδ’ ἒν ὄρημμ’, ἐπιρρόμ-
βεισι δ’ ἄκουαι,
κὰδ’ δέ μ’ ἴδρως ψῦχρος ἔχει, τρόμος δὲ
παῖσαν ἄγρει, χλωροτέρα δὲ ποίας
ἔμμι, τεθνάκην δ’ ὀλίγω ‘πιδεύης
φαίνομαι
Podeu escoltar en la veu de Stefano Sanfilippo com sonava Safo en una nit d'estiu després d'un simposium entre amics. http://desons.blogspot.com/2006/04/veus-i-poemes-4-safo-i-quasimodo.html
Aquí teniu traduccions al català i al castellà, unes més literals, altres més literàries, unes més modernes altres més antigues.
Heu de saber que els mateixos versos no es tradueixen sempre igual, hem de contar amb les més diverses circumstàncies: època de la traducció (segle I, segle XIX), intenció(literària, filològica), perícia (del traductor)...et cetera.
Maria Rosa Llabrés Ripoll
Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament
i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’es possible
dir ni una paraula,
sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,
una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
de morir.
Però tot pot suportar-se, perquè...
Carles Riba escriptor i poeta català feu una altra traducció. Llibre I de les Estances Poema 32 ( pàg.112 Faventia)
Ara vos present 4 traduccions al castellà de il.lustres filòlegs o literats(Carlos García Gual, José y Bernabé Canga, Bernabé Alerto y Aurora Luque),tendreu l'oportunitat de comprovar que existeix més d'una manera de traduir, que de vegades a més de traduir s'interpreta...
Un dubte : sa traducció del poema de Safo que hi ha a s'enllaç l'hem de comentar juntament amb quin altre? Amb sa traducció de Carles Riba? o hem de triar una de les 4 traduccions al castellà? o com es això?. Això és un mar de dubtes.
ResponEliminaPrimer de tot heu de pensar sobre els temes dels dos poemes de Safo. Amb les diferents traduccions que he posat només intent que entengueu que hi pot haver més d'una traducció bona d'un mateix text (com ho vem a les classes.
ResponEliminaLa comparació l'heu de fer no entre les diferents traduccions sio entre els poemes de Safo i els poemes, fragments i caçons que ara vos penjaré.
23. [13] 130 LP:
ResponEliminaL'amor em contorba novament, afeblidor dels membres, dolç i amarg, montsre invencible.
L'amor torna a agitar la meva ment, com el vent de la muntanya qui s'abat damunt les alzines.
Au doncs, lira divina, esdevina sonora!
Ja es són colgades la lluna i les Plèiades, la nit està a mitant, l'hora és passada: i jo sóc al llit tota sola.
[28] 57 105a LP:
ResponEliminaTal com la poma qui vermelleja tota sola dalt de la branca més alta: els qui feien la cullita l'ha oblidada; oblidada? no és que no hanpogut abastar-la.
Tal com el jacinte que en la muntanya els pastors afollen amb els peus; la flor purpurea va per terra.
63. (50 LP):
L'home és bell,és bell mentre un se'l mira; però el qui és assenyat, serà (assenyat) i bell a la vegada.
No soy mucho de poesía, pero al intentar entender todo lo de Carles Riba (sí, he puesto INTENTAR), esto que te he copiado ha sido lo más bonito que he visto... Precioso.
En cuanto a lo de Maria Rosa de arriba de ese link
Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament
i riure encisadora <- no tengo palabras, ha atinado a la perfección... PERFECTO.
Normalment m'agrada molt més llegir en castellà, però pens que la millor traducció és la de Maria Rosa Llabrés Ripoll. "això, de veritat,
ResponEliminaem colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’es possible
dir ni una paraula, sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell". El millor troç i la millor manera de descriure el dolor que es pot arribar a sentir quan realment s'estima.
Per jo la traducció de Maria Rosa Llabrés Ripoll es la que aporta més sentiment.
ResponElimina"car quan et miro un instant, ja no m’es possible
dir ni una paraula,
sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles"
aquesta versos per jo aporten un gran sentiment d'amor cap a una persona, que una persona estima a una altre i aquest sentiment no es el mateix pels dos
De quin any és la traducció de Maria Rosa Llabrés?? M'ha cridat l'atenció que usi la conjunció explicativa "car" (perquè) als seus poemes ja que està en desús avui en dia.
ResponEliminaHe llegit totes les traduccions del poema primer de na Safo. Les versions que més m'han agradat han estat la de Mª Rosa Llabrés Ripoll-tot i que sempre sol i m'agrada més llegir en castellà- i la de Carlos García Gual. Per jo, les dues són molt per a l'estil.
ResponEliminaSabiguent que Safo escrivia desde el punt que està enamorada i l'home al qual estima està amb una altra persona, m'ha ajudat més a entendre el poema i a ficar-me a la seva pell. Mentres l'estava llegint entenia tant bé el que diu! tot està molt clar i he pogut sentir el sentiment que descriu. Per això deu ser un clàssic. Segle XXI i és com si l'hagués escrit jo, per exemple.
La primera estrofa descriu com ella veu al seu amor impossible estimant a una altra que no és ella. I a partir de la segona, ja ens condueix al sentiment que tots podem viure en les nostres carns qualque dia quan veim a aquella persona que fa que sen's aturi el cor i la respiració...estimant a una que no soim nosaltres. Tot això que descriu em pareix molt real :
"això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’es possible
dir ni una paraula
(...)
una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
de morir."
Increibles versos, m'han encantat!
Passant al poema 2, he triat la traducció de Carlos García Gual:
"Ya se ocultó la luna
y las Pléyades. Promedia
la noche. Pasa la hora.
Y yo duermo sola"
Quan llegesc aquest poema, em ve al cap la sensació tan dolorosa i de buit que sentia ella perquè pens, que res més voldria que l'estimàs aquell home que no ho fa, i mentres tant la nit és buida per ella, la soletat és la seva única amiga i passa la nit amarga sola. El darrer vers és el que em dona la seguretat de tot el que he dit, trob que és el més significatiu.
M'han agradat bastant els dos poemes i crec que no em falta res per dir, més que gràcies per donar-mos a conèixer na Safo :)fins demà a todooss!!
Després d'haver llegit els dos poemes moltes vegades, intentaré comentar-los de la millor manera possible.
ResponEliminaPer a mi, tots dos poemes transmeten de la mateixa mateixaa i amb una gran intensitat diferents sentiments, encara que el segon sigui bastant breu. En aquest cas, podem dir que allò important no és la quantitat sinó la qualitat.
El primer poema ens parla del sentiment d'admiració, i fins i tot d'adoració que es sent cap a la persona estimada, fins al punt que, per a nosaltres, aconsegueix arribar a la perfecció, en aquest cas, a la perfecció divina.
És clar que tots sabem que la perfecció no existeix, i per aquest motiu l'amor se'ns mostra encara més poderós, amb la meravellosa capacitat de fer-nos veure algú perfecte en tots els aspectes.
Això sí, de vegades aquesta capacitat es pot girar en perjudici nostre, per exemple, en el poema trobam un amor no correspost, que desplega un ventall de sentiments contraposats, per una banda, l'admiració, el plaer, el desig... i per l'altra, la gelosia, l'ansietat, la impotència...
I tot plegat, totes aquestes sensacions que l'amor ens empeny a experimentar, no fan altra cosa sinó fer-nos sentir vius, ni més ni menys.
L'altra poema (en què Safo transmet un fort sentiment en poques paraules) parla de la soledat, en la meva opinió, el sentiment més amarg i dolorós que existeix, i diria que la famosa expressió "Millor tot sol que mal acompanyat" realment no té ni cap ni peus.
Pens que els éssers humans portam als gens, literalment, la necessitat de relacionarnos i compartir la nostra vida, de la mateixa manera que portam la capacitat de comunicar-nos mitjançant el llenguatge, per exemple (tot va lligat). I dit això, acabaré el comentari amb un eslògan publicitari que m'ha vengut ara al cap, i que pens que és del tot encertat:
"Compatida, la vida es más"
P.s.: La primera vegada que ho he fet se m'ha esborrat tot, així que està fer "a lo ràpid". Em sap greu.
"LOVE IS DEAD" de Vigo Thieves. (no trop la lletra per enlloc, em sap greu, de totes maneres vos ho pos per si la voleu escoltar) El títol ho diu tot, "l'amor és mort".
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=KQlm4SCzF7U&feature=player_embedded#!